Òscar, teclista de Bruixa Express

ÒSCAR

Com et vas iniciar en el món de la música i què et va portar a especialitzar-te en el teclat? 

ÒSCAR: -De ben petit els meus pares van notar que la música em cridava molt l’atenció. Amb 3 anys vaig tenir el meu primer radiocassette, i amb 5 anys ja em van apuntar a la escola de música del poble. Vaig començar tocant l’acordió, que també t’he de dir que no es veia nen darrera un instrument tan gran!! Però amb 6 anys ja vaig decidir que em tirava molt el piano, i vaig canviar. Òbviament el principi va ser amb ensenyament de piano clàssic, però en paral·lel vaig començar a experimentar amb teclats, i m’agradava la idea de combinar la tècnica del piano amb els sons electrònics i experimentar. -


Bruixa Express interpreta grans èxits del rock i del cinema. Quin és el tema que més t’agrada tocar i per què? 

-Disfruto molt amb tot, però per moltes vegades que la toqui no em canso mai de fer el “Decades Medley”... son quasi 20 minuts de medley on no paro de fer coses diferents, canvis de sons, de vegades amb més protagonisme, de vegades només acompanyant...  
Al repertori de Cini Express, em quedo amb “Neverending Story”, pels molts records que em porta el tema i la pel·lícula. -
 
  A part de Bruixa Express, has format part, entre d'altres,  de Els Escarabats, un grup d’animació infantil. Com compares l’experiència de tocar per a un públic infantil amb la d’un concert de versions de rock? 

-En realitat no és gaire diferent, excepte els horaris i la durada.  
La veritat és que amb Els Escarabats vam aconseguir un so propi, i un espectacle on els infants venien a “jugar” amb nosaltres, no a escoltar un concert. En certa manera, és el mateix que el públic adult pot buscar en un concert de Bruixa Express, ja que venen a passar-s’ho bé.  
Potser la major diferència és que l’espectacle infantil et permet teatralitzar les cançons, tenir aquell moment de diàleg on expliques una història i poder jugar amb la improvització. És un públic molt molt agraït, però també has de saber captar l’atenció i sobretot mantenir-la durant 1 hora d’espectacle. -
 
  Et vas conèixer amb el ‘cap’ del grup en la trobada No Surrender, on músics de tot arreu tocaven cançons de Bruce Springsteen. Com va ser aquella experiència? 

-Com a experiència va ser de 10, inesborrable. Erem 1004 músics tocant la cançó “No Surrender” del Boss. Entre ells hi havia el “Boss” de Bruixa Express, i es va fixar en mi, encara desconec perquè!! Jo estava en un moment difícil a nivell personal, i aquella trobada podríem dir que va ser el punt d’inflexió per estar en el moment actual. -
 
  Bruce Springsteen ha estat important en la teva trajectòria? Hi ha algun altre artista o grup que t’hagi marcat especialment? 

-Moltíssim!! No només per la música, si no també pel missatge a les lletres i la seva actitud davant els concerts. És, per a mi, el gran rocker de la història de la música, juntament amb els grans Rolling Stones... amb 14 anys vaig anar de rebot a un concert d’ells a l’estadi olímpic de Barcelona, i des de llavors m’han acompanyat musicalment. Va ser, potser, l’esdeveniment que em va fer pensar que jo, a més de tocar el piano a casa, volia fer-ho a sobre d’un escenari. -
 
  Com és el teu procés de preparació abans d’un concert? Tens algun ritual o costum que segueixis abans de pujar a l’escenari? 

-Abans de començar necessito revisar absolutament tot el meu set de teclats, que de vegades poden ser fins a 3... em poso els in-ears, i toco una tecla de cada teclat per saber que està tot preparat per sonar.  -
 
  Com a teclista, sovint has de recrear molts sons diferents en cada cançó. Quin ha estat el repte més gran a nivell tècnic que has hagut d’afrontar en directe? 

-Sempre he pensat que hi ha dos tipus de teclistes, els que toquen molt bé, i els que sonen molt bé. Jo crec que soc dels segons!! Tots necessitem d’un temps de pràctica per aprendre un tema nou, però arriba un moment que has de decidir si vols invertir més temps o ja està bé com està. M’agrada perdre el temps que sigui necessari per programar el so que vull tenir o que necessita el tema. Moltes vegades és difícil, ja que has de replicar un so molt característic, que tothom te en ment si coneix la cançó, i m’agrada aconseguir-ho lo més fidelment possible, ja que això implica que el tema sonarà com l’original, o al menys molt proper. -
 
  Quin paper creus que juga el teclat en l’energia i el so de Bruixa Express? 

-Probablement canvia en funció de la cançó. Hi ha vegades que el teclat és testimonial, o que fins i tot si no hi és no passa res, on les guitarres porten el pes absolut del tema. Però n’hi ha d’altres que és imprescindible, ja sigui perquè has de portar el pes del tema o perquè has d’acompanyar. És en aquests casos on has d’aportar d’una manera personal, i crec que amb Bruixa puc fer-ho i es nota la meva empremta. Hem aconseguit un so diferencial, combinant la força de les guitarres i els teclats que sonen per sota, tot i que això només ho pots fer quan agafes un tema i fas la versió Bruixil. De vegades només son detalls, però si els treus, pots notar que de cop fa falta alguna cosa que no hi és. -
 
  Hi ha algun moment especial viscut a l’escenari que recordis amb especial emoció? 

-Síí... i tant. Quan enmig d’un concert em vaig agenollar per donar-li l’anell de promesa a la meva dona. Va ser emocionant, sobretot perquè hi havia al públic molta gent coneguda entre amics i familiars, i em feia especial il·lusió fer algo tan bonic per ella. -
 
  Si haguessis de definir Bruixa Express en una sola paraula o frase, quina seria? I per què? 

-Diversió!!! Crec que la música ens acompanya sempre, i és capaç de transmetre emocions, o acompanyar-nos en funció del nostre moment personal. Bruixa és aquell moment musical que t’ha d’acompanyar per passar-t’ho bé, per disfrutar ballant, cantant... m’agrada pensar que, a la vegada que nosaltres tornem cap a casa després d’un concert, hi ha persones que també tornen cap a casa pensant “avui ha sigut una gran nit, m’ho he passat bé i estic feliç”. Per a mi, és la millor satisfacció a nivell personal que et pots emportar cap a casa. -