Javi, bateria.

JAVI

Recordes la primera vegada que et vas asseure davant d’una bateria? Què et va enganxar a aquest instrument?
JAVI: -Des de ben, ben petit fins avui dia, sempre he estat pensant i creant ritmes, colpejant de manera innata qualsevol superfície amb els dits, component i replicant ritmes, portant el compàs, etc. Així que molts anys abans d’asseure’m en una bateria, ja me n’havia construït algunes de molt precàries amb cassoles i capses de cartró. Era capaç de tocar ritmes bàsics. El que em va fer triar aquest instrument va ser veure en directe i a través de vídeos l’energia i la força que es desprèn en tocar. Considero la percussió la forma més ancestral de transmetre música. Ja al ventre matern, el primer que percebem és un ritme de percussió: els batecs de la nostra mare.


Abans d’entrar a Bruixa Express, vas estar en un grup anomenat Inversus. Què vas aprendre d’aquella etapa i quines diferències notes respecte a la teva experiència actual?
- La meva etapa a INVERSUS no va ser només haver format part d’una banda de metal extrem durant gairebé 20 anys, sinó forjar una amistat gairebé fraternal amb els meus excompanys. Són estils molt diferents respecte a Bruixa Express: ritmes molt complexos i molta velocitat, però puc dir que en aquests anys amb Bruixa Express continuo aprenent més que mai sobre aquest instrument pel fet d’estar-lo treballant d’una manera més professional i perfeccionista.-


Ja fa dos anys que estàs amb nosaltres… com descriuries l’evolució de la banda des que hi vas entrar fins ara?
-He de dir que és un orgull poder formar part d’aquesta evolució tan notable i haver participat en la construcció del nou sistema de directes amb metrònom i indicacions de veu. El nostre espectacle millora concert rere concert. Sonem cada vegada més compactes.


Tens alguna rutina o “ritual” abans de sortir a tocar en directe?
-Sí, faig una sèrie d’exercicis de mobilitat i estiraments per evitar enrampades i rampes musculars durant el concert.


Hi ha algun tema de Bruixa Express que gaudeixis especialment tocant en directe? Per què aquest?
-Sí, solen ser temes que el públic rep amb més eufòria: Lluna a l’aigua, de Txarango, o el medley de Zoo, per exemple. Coincideixen en què són temes en què la bateria permet fer coses més dinàmiques i variades.


Com és el procés de crear ritmes nous per a les cançons del grup? T’agrada improvisar o prefereixes portar-ho molt treballat de casa?
-Normalment els creo primer mentalment, en situacions quotidianes —conduint, cuinant, colpejant amb els dits qualsevol superfície— i després, un cop assegut davant de l’instrument, els poso en pràctica fins que queden integrats a les cançons. Hi ha molt poc espai per a la improvisació amb el sistema de directes de metrònom i projeccions de vídeo, ja que tot ha d’encaixar a la perfecció.


Quins bateries t’han influït més a l’hora de trobar el teu estil?
Com a molts bateries de moltes generacions, Lars Ulrich, de Metallica. Dels meus primers anys, Igor Cavalera, de Sepultura, i actualment Mario Duplantier, de Gojira.


A banda de la bateria, hi ha algun altre instrument que et cridi l’atenció o que t’agradaria aprendre?
-A més de la bateria, toco el baix i la guitarra. De fet, vaig començar a aprendre’m el repertori de Bruixa Express amb el baix per a una possible substitució en l’època en què jo mateix feia de bateria substitut.


Explica’ns alguna anècdota curiosa que t’hagi passat durant un assaig o concert amb Bruixa Express.
-Abans parlava dels estiraments per evitar enrampades durant l’actuació. Doncs precisament no fa gaire vaig tenir una rampa terriblement dolorosa als adductors de totes dues cames alhora, a mitja cançó. Vaig intentar acabar el tema com vaig poder, entre molt de patiment, i ràpidament vaig saltar darrere de l’escenari per estirar els músculs de les cames.


Què t’agradaria que sentís el públic quan escolta la bateria als temes de Bruixa Express?
-És molt gratificant entendre que a través de la percussió es marca el ritme i el compàs a la resta de la banda. Des de l’escenari, mentre toco la bateria i observo el públic saltar i ballar, en gran part gràcies al compàs marcat per la bateria, és una cosa molt satisfactòria. Té molt de ritualístic.